El meu NO a l'Estatut de la Moncloa

Alguns amics m'heu demanat el meu posicionament personal sobre
l'Estatut. Acabant la jornada de reflexió, us ho envio:

Demà votaré NO a l'Estatut de la Moncloa.

Hauria votat SI a l'Estatut que va sortir del Parlament català el 30
de setembre, malgrat el Títol I. Però els avanços en els temes bàsics
pel país, el canvi de model que instaurava a les relacions amb
l'Estat, pagaven la pena de córrer el risc d'acceptar el Títol I,
eufemísticament anomenat de Drets i Deures.

Si en el seu pas pel Congreso hagués caigut el Títol I igual que va
caure tot el que justificava la moguda, només m'hauria abstingut,
deixant que sortís alguna coseta millor que el del 79; però sense
aquest Títol I tampoc no hauria donat el SI a un text que ja no és un
pas en la direcció correcta, sinó que ens enfonsa en l'atzucac de
l'Estat autonòmic.

En resum, votaré NO per què l'Estatut que s'aprovarà demà ens deixarà
un país socialment més esberlat que el que tenim ara, i igualment
dependent. Seria millor que no s'hagués fet.

Com que la meva opció és radicalment contrària a la del meu partit, no

he anat a cap acte de campanya, no faré d'interventor ni prestaré cap

col·laboració demà, ni aniré a la festeta. Confio que la cantada
victòria del SI servirà al menys perquè l'Artur Mas guany la
Generalitat, i que governant ciu no aplicarem tot el verí que conté el
Títol I.

Especialment confio que algun dia aquest país deixarà d'ensimismar-se
amb estatuts d'autonomia i començarà a construir el seu propi Estat
dintre de la UE.

Publicat el 17 juny 2006